Astronomia maia

Jaina-Desire Charnay

L'astronomia maia forma part d'una tradició més àmplia. Entre els pobles mesoamericans, l'observació dels astres era de vital importància per al desenvolupament de la vida material i espiritual compartida per les altres societats de Mesoamèrica, tot i que conté certes característiques que la fan única. Una d'aquestes, la més representativa, és l'ús del calendari de Compte Llarg, pel qual els maies del període clàssic pogueren fer càlculs de més llarg termini.[1]

Els maies feren càlculs exactes dels períodes sinòdics de Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. Calcularen amb exactitud, els períodes de la Lluna, el Sol i d'estels com les Plèiades, als quals anomenaren Tzab-ek (estrela cascavell) i marcava els inicis de festes rituals. El Tzol'kin de 260 dies és un dels calendaris més enigmàtics quant al seu origen: alguns diuen que es basa en una aproximació a la gestació humana, i altres autors el relacionen amb cicles d'astres visibles des de la Terra.[2] També hi ha una hipòtesi formulada pel geògraf Vincent Malmstrom en què en determina l'origen pels cicles del Sol pel zenit de la regió sud de l'estat mexicà de Chiapas (Izapa) i de la nació de Guatemala a uns 15° nord, on els mateixos dies (29 d'abril el primer i 13 d'agost el segon) tenen un interval de 260 dies entre l'un i l'altre.

La Via Làctia era una part important de la seua cosmologia, l'anomenaven Wakah Chan i la relacionaven amb Xibalba; fins i tot els Kiche' de Guatemala encara l'anomenen Xibalbacamí al inframon. Tenien un Zodíac, basat en l'eclíptica, que és el pas del Sol per les constel·lacions fixes: es troba en l'Estela 10 de Tikal i la 1 de Xultún, tots dos jaciments a la zona de Petén, a Guatemala, i també en el Còdex Grolier.

Els coneixements astronòmics maies eren propis de la classe sacerdotal, però tot el poble els respectava i conduïa la seva vida d'acord amb les seues prediccions. Molt d'aquest coneixement perdurà encara després de la conquesta espanyola, i es practicava en la clandestinitat i, després, es barrejà amb els rituals de la vida diària del poble maia, i molts en continuen vigents en l'actualitat.[3]

Els sacerdots coneixien els moviments dels cossos celestes i podien predir-ne els eclipsis, i el curs del planeta Venus vist des de la Terra. Això els donava un poder especial sobre el poble, que els considerava íntimament lligats a les deïtats.[4]

Moltes de les deïtats rebien diferents noms i poders, per exemple a Venus l'anomenaven els maies Ah-Chicum-Ek', el gran estel del matí, i Xux ek, l'estrela vespa.[5] Estrela es diu en maia "ek" i és també el cognom de moltes persones de la regió maia.

Dels còdexs maies coneguts, el de Dresden és essencialment un tractat d'astronomia.

En conclusió, els maies foren reconeguts pels seus escrits, l'arquitectura i les seues obres d'art, els càlculs matemàtics, plens de simbolismes i les representacions fantàstiques sobre el passat, present i el futur de la seua societat.[6]

  1. Pohl, M., et al., 2002, « Olmec Origins of Mesoamerican Writing», Science.
  2. León-Portilla, Miguel. Tiempo y realidad en el pensamiento maya. Universidad de Oklahoma, septiembre de 1990. ISBN 9780806123080. 
  3. Casares Contreras, Orlando. Astronomía en el Área Maya. 2004. Universitat Autònoma de Yucatán.
  4. Galindo Trejo, Jesús. Arqueoastronomía en la América Antigua. 1994. CONACYT - SIRIUS
  5. Sprajc, Ivan. La Estrella de Quetzalcoalt. 1997. Editorial Diana.
  6. «La Astronomía maya, Alexandra Rodríguez Romero». Arxivat de l'original el 2015-10-03. [Consulta: 21 juny 2019].

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search